Retrocedir les agulles del rellotge fins als seus inicis

L’home des de temps immemorables ha tingut la necessitat de mesurar el temps, de poder fraccionar els dies i regular els seus hàbits de vida. És per aquesta raó, que es va inventar el rellotge, una eina capaç de mesurar-ho. A partir d’aquí, la història ens ha deixat rellotges molt diversos i construïts de manera particular cada un d’ells. 

En aquesta entrada del blog, explicarem els quatres primers rellotges que l’èsser humà va crear.

Rellotge de Sol

Els humans es van adonar que l’ombra es movia d’acord amb la posició del Sol i, d’aquí, va aparèixer el primer rellotge: El rellotge de Sol. Aquest consistia en un gnomo, un pal col·locat en el terra perpendicularment, i a terra hi havia una escala marcada amb els diversos moments del dia. El gnomo projectava la seva ombra sobre els diferents horaris. Els egipcis van ser els primers en aconseguir construir-ne un. El problema principal d’aquest rellotge era que cada nit i els dies que feia núvol, aquest s’aturava. Per tant, van haver de buscar altres tècniques perquè funciones. 

Clepsidra 

I així és com va néixer el rellotge d’aigua, o també conegut com a clepsidra, que data a l'època antiga d'Egipte. S’utilitzaven a la nit quan el rellotge de Sol deixava de funcionar. Era un mecanisme que servia per mesurar el temps mitjançant el flux d’aigua. Consistia a omplir d’aigua un recipient amb un orifici estret a la base per on era evacuada a un ritme ininterromput. El flux es mesurava a través d’unes marques fetes a la part interior que assenyalaven el pas del temps.

Rellotge de sorra 

Aquests no són gaire diferents els rellotges explicats anteriorment. En comptes d’utilitzar l’aigua per mesurar el temps, s’utilitzava sorra. El més habitual era trobar-los a les esglésies perquè servien per controlar quant duraven les misses. Encara avui en dia s’usen. La durada depèn de la quantitat de sorra que conté i de la grandària del forat. 

Rellotge mecànic 

L’aparició d’aquest rellotge està datada al voltant dels anys mil. Va ser el primer que no va dependre de cap element natural per mesurar les hores. El que calia per fer-lo funcionar era una pedra lligada a una corda, la qual era la força motriu del rellotge. Dos dels principals desavantatges eren que ocupava molt espai i que eren molt inexactes i s’havien d’anar ajustant. Per millorar la precisió es va inventar el pèndol com a mecanisme regulador. 

Els rellotges van anar millorant poc a poc i van anar incorporant diferents elements com per exemple les agulles horàries, les esferes o, fins i tot, un pèndol. Tenim el rellotge de pèndol, el rellotge de quarts, el rellotge digital, entre d’altres. 

Rellotge de Sol

Clepsidra

Rellotge de sorra

Rellotge mecànic